Avui les dues o's de gOOgle m'anunciaven la celebració del 46è aniversari del primer humà que va viatjar a l'espai exterior, Yuri Gagarin. Diuen els soviètics que durant la òrbita el paio va deixar anar: "Aqui no veig cap Déu". És curiós, sempre hi ha qui barreja la ciència amb la religió. Relació d'amor-odi. Tema de debat des dels anals de la consciència humana. Allà on no arriba la ciència, hi entra la fe i viceversa. És un tema que sempre m'ha creat controvèrsia. La ciència, els descobriments, la necessitat de racionalització de l'ésser humà, davant el sentiment religiós, de lo diví, del perquè de la nostra gènesi, de l'espurna que va donar vidilla a tot plegat.

 

I pataplam, ha donat la casualitat que a la Muy Interesante parlaven sobre el versus Ciència i Religió, dilema conflictiu de la humanitat. ¿Es posible conciliar el saber científico y la fe? Ha sigut lectura interessant. Deia coses com que la religió és fruït d'una activitat del nostre cervell, i que estimulant-lo amb camps magnètics podem arribar a crear camps elèctrics que activin aquesta zona i en conseqüència ens facin viure sensacions místiques. Parlava també de les drogues que certs xamans es prenen per contactar amb els Déus (drogues les qual coincideixen amb les substàncies que segreguen aquells que tenen un profund sentiment de fe). Parlava de l'Església al llarg de la història, de l'endarreriment en el món científic que ha provocat el conservadurisme imposat pel sector eclesiàstic, etc. Tot ben maquejat i amb un regust sensacionalisa important.

 

Són qüestions que possiblement mai tinguin resposta, de fet penso que em sabrà greu morir-me perquè deixaré de saber les novetats del món científic i de l'evolució de lo humà i del trascendent. Penso que som petits i limitats, i que hi ha coses que ens superen i que mai sabrem ben bé d'on surten. Però això és lo que mola. El dubte, el camí, la recerca. No cal saber-ho tot, demostrar-ho tot, matematitzar-ho tot i donar nom als sentiments, donar justificació a les creences, racionalitzar lo irracional,  ajustar-se a unes lleis. Està bé voler conèixer la realitat, però éssent conscients que no podem abarcar-la tota.

 

És un debat que algun cop ja hem encetat al meu grup de joves. Del pal: "A la meva carrera em dedico a modelitzar la realitat, a optimititzar-la i poder fer previsions analítiques". I en contrapartida: "Fins a quin punt les matemàtiques podran explicar les sensacions que produeix un quadre, o quantificar el que sento per aquella persona".

 

Hi ha opinions per tots els gustos i a ningú li deixa indiferent el plantejament d'aquestes preguntes primeres.

 

Bé, acabo aquest article pseudocientífic i pseudoreligiós, demanant llum al respecte. Seguiré buscant però.

 

Abans d'acomiadar-me deixo aquí una frase que m'ha dit el meu germà petit. No ve a cuento però m'ha molat. "Què és la Terra? Un viatge gratis al voltant del Sol". M'encanta.

 

 

Un petó cigaler a tothom,

 

mikE on fireee