Si he estat gairebé més d'un mes sense publicar res, no haurà estat perquè no hagi tingut res a dir. Aquesta primavera m'està regalant moments intensos, experiències noves que em fan escollir camins xulos. I madurar és saber escollir entre dues coses bones. I jo tan sols em sento privilegiat per viure el que visc, per tenir il.lusió i pessigolles amb tot allò que faig. 

I sonarà nyonya però avui estic enamorat de la vida, de despertar-me i no saber què em depararà el dia, de ser jo qui somia i de voler contagiar els meus somnis amb aquells que m'estimo.

Qui busca troba, i jo he trobat un tresor molt gran. Molt gran.

Un petó

miki